De vegades, l’ansietat infantil no es presenta com ens imaginem. No sempre apareix en forma de preocupacions constants o d’un infant que expressa que té por. De fet, molts infants no saben posar paraules al que senten.
L’ansietat es pot manifestar a través de rebequeries, irritabilitat, dificultats per dormir, queixes físiques freqüents o una necessitat constant d’estar a prop dels adults. Per això, entendre com s’expressa l’ansietat durant la infància és el primer pas per poder acompanyar-la.
L’ansietat porta un missatge que cal escoltar
Quan sentim la paraula ansietat, acostumem a pensar en una cosa que cal eliminar. Tanmateix, des de la neurobiologia interpersonal de Daniel Siegel sabem que les emocions compleixen una funció adaptativa. L’ansietat és un senyal que ens informa que el nostre sistema nerviós percep una amenaça o una situació que sent com a massa difícil d’afrontar.
Això no significa necessàriament que hi hagi un perill real. De vegades, el cervell interpreta com a amenaçadora una separació, un canvi d’escola, una dificultat amb els amics, una exigència acadèmica, un conflicte familiar o, fins i tot, emocions intenses que l’infant encara no sap gestionar.
L’ansietat apareix quan el nostre sistema d’alarma s’activa per protegir-nos. El problema sorgeix quan aquesta alarma es manté activada massa temps o s’activa amb massa facilitat.
Per això, més que preguntar-nos què li passa al nostre fill, pot resultar més útil preguntar-nos què ens està intentant dir a través de la seva ansietat.
El cervell infantil encara està aprenent a regular-se
Daniel Siegel explica que el cervell dels infants està en ple desenvolupament. Les àrees encarregades de reflexionar, planificar, regular les emocions i controlar els impulsos encara estan madurant.
Quan un infant se sent desbordat per la por, la preocupació o la incertesa, no sempre pot utilitzar la lògica per tranquil·litzar-se. El seu cervell emocional pren el control i la seva capacitat per pensar amb claredat disminueix.
En aquests moments necessita recolzar-se en la calma dels adults que l’envolten. Abans de poder regular-se sol, necessita experimentar la regulació en companyia.
Per això, no es tracta que l’infant no vulgui tranquil·litzar-se. Sovint, simplement, encara no pot fer-ho sense ajuda.
Senyals d’ansietat que sovint passen desapercebuts
Cada infant expressa l’ansietat d’una manera diferent. Alguns senyals són evidents, mentre que d’altres es poden confondre amb dificultats de conducta o amb trets de personalitat.
Preocupacions excessives
L’infant pregunta constantment si tot anirà bé.
Necessita que li assegurin una vegada i una altra que no passarà res dolent.
Li costa tolerar la incertesa.
Pensa sovint en possibles problemes futurs.
Queixes físiques freqüents
L’ansietat acostuma a expressar-se a través del cos.
Mal de panxa. Mal de cap. Nàusees. Sensació d’ofec o malestar.
Cansament sense una causa mèdica clara.
Molts infants expressen amb el cos allò que encara no poden expressar amb paraules.
Problemes per dormir
Dificultat per agafar el son.
Malsons. Despertars nocturns.
Por de dormir sol.
Necessitat constant de comprovar que els pares són a prop.
Irritabilitat i enuig
De vegades, l’ansietat no es manifesta com a por, sinó com a enuig.
Darrere de moltes rebequeries, discussions o respostes desproporcionades hi trobem un sistema nerviós que se sent desbordat.
Quan un infant té ansietat, pot reaccionar de manera més impulsiva, mostrar-se més sensible o tenir menys tolerància a la frustració.
Necessitat excessiva de control
Malestar davant dels canvis.
Rigidesa en les rutines. Necessitat de saber constantment què passarà.
Dificultat per adaptar-se a situacions noves.
Evitació
Negar-se a anar a l’escola.
No voler participar en activitats. Evitar situacions socials.
Dificultats per separar-se dels pares.
L’evitació acostuma a alleujar momentàniament l’ansietat, però a llarg termini la manté i, fins i tot, l’augmenta.
Per què alguns infants desenvolupen més ansietat que d’altres?
No hi ha una única explicació.
L’ansietat acostuma a aparèixer per la combinació de diferents factors:
- Un temperament especialment sensible.
- Experiències difícils o estressants.
- Canvis importants en la vida de l’infant.
- Conflictes familiars.
- Exigències acadèmiques o socials.
- Experiències de rebuig o humiliació.
- Separacions o pèrdues significatives.
- Situacions que generen inseguretat o incertesa.
Com expliquen Bruce Perry i Mona Delahooke, cada sistema nerviós respon de manera diferent a les experiències. Hi ha infants que neixen amb una sensibilitat emocional més gran i necessiten més suport per sentir-se segurs.
Això no significa que siguin més febles. Simplement necessiten un acompanyament que tingui en compte la seva manera particular de processar el món.
Connexió abans que correcció
Quan veiem patir un infant, acostumem a intentar tranquil·litzar-lo ràpidament.
«Tranquil, no passa res.» «No et preocupis.» «No tens motius per estar nerviós.»
Tot i que aquestes frases neixen de l’afecte, sovint no aconsegueixen alleujar el malestar.
Daniel Siegel i Tina Payne Bryson proposen una idea senzilla però profundament transformadora: connectar abans de corregir.
Quan un infant té ansietat, primer necessita sentir-se comprès.
Necessita sentir que algú entén el que li passa.
Frases com:
«Veig que això et preocupa molt.»
«Entenc que estiguis nerviós.»
««Deu estar sent difícil per a tu.»
«Soc aquí amb tu.»
ajuden el sistema nerviós a començar a recuperar la sensació de seguretat.
Quan ens sentim compresos, el nostre cervell pot tornar de mica en mica a l’equilibri.
Com pot ajudar la teràpia EMDR en l’ansietat infantil?
Quan l’ansietat es manté en el temps, sovint descobrim que al darrere no hi ha únicament una preocupació puntual. De vegades hi trobem experiències que l’infant no ha pogut integrar adequadament i que continuen activant el seu sistema nerviós com si el perill encara fos present.
Pot tractar-se de situacions que als adults ens semblen petites, però que per a l’infant van tenir un impacte profund: una separació, un canvi d’escola, conflictes familiars, dificultats amb els companys, experiències mèdiques, pèrdues, episodis d’humiliació o moments en què es va sentir sol, espantat o desbordat.
A Centre )Eines( treballem l’ansietat infantil des d’una mirada integradora que combina la comprensió del desenvolupament emocional, l’aferrament, la regulació emocional i el tractament de les experiències difícils que poden estar mantenint el malestar.
Una de les eines que utilitzem és la teràpia EMDR (dessensibilització i reprocessament per moviments oculars), un enfocament avalat per l’evidència científica per al tractament del trauma i de nombroses dificultats emocionals.
El treball amb EMDR en infants és molt diferent de la imatge que moltes persones tenen d’una teràpia basada únicament a parlar. A través del joc, el dibuix, els contes terapèutics, el treball amb recursos interns i diferents formes d’estimulació bilateral adaptades a cada edat, ajudem el sistema nerviós a processar experiències que han quedat bloquejades.
L’objectiu no és esborrar records ni eliminar emocions. Les emocions tenen una funció important. El que busquem és que aquestes experiències es puguin integrar d’una manera més saludable, reduint la intensitat de la por, la preocupació o la sensació d’amenaça.
A mesura que el sistema nerviós recupera la sensació de seguretat, l’infant desenvolupa més capacitat per afrontar els reptes quotidians, regular les seves emocions i confiar en els seus propis recursos.
A més, el treball amb les famílies és una part fonamental del procés. Els infants aprenen a regular-se a través de la relació amb els adults que els acompanyen. Per això, també acompanyem mares i pares perquè puguin comprendre millor el que està passant i trobar maneres més eficaces d’ajudar els seus fills.
Quan convé demanar ajuda professional?
És recomanable consultar un professional quan:
- L’ansietat interfereix en la vida quotidiana de l’infant.
- Apareixen dificultats importants per dormir.
- Hi ha símptomes físics freqüents sense explicació mèdica.
- L’infant evita activitats que abans feia amb normalitat.
- La preocupació ocupa bona part del seu dia.
- El malestar es manté durant setmanes o mesos.
- La família sent que ja no sap com ajudar-lo.
Demanar ajuda no significa que s’hagi fet alguna cosa malament. Significa reconèixer que l’infant està passant per una dificultat i mereix disposar del suport necessari per superar-la.